Blaveta comuna

Polyommatus icarus (Rottemburg, 1775)

Blaveta comuna sobre Cirsium, Flix, estiu 2012

Blaveta comuna sobre botja d'escombres, Flix, estiu 2012

Blaveta comuna sobre Cirsium, Flix, estiu 2012

Melitaea phoebe (Dennis & Schiffermüller, 1775)

Donzella de les centàurees

Donzella de les centaurees sobre Ophrys speculum, Vingalis, Flix

La donzella de les centàurees és una espècie de la família dels nimfàlids que crida l'atenció pels seus vius colors. Viu a les brolles i als herbeis i herbassars que les envolten.

La eruga és negrosa i pilosa per la part dorsal, s'alimenta de plantes compostes del gènere Centaurea i Cirsium.

Gonepteryx cleopatra (Linnaeus, 1767)

Cleopatra, la papallona bonica

Mascle de Cleopatra sobre Cirsium vulgare

La Cleopatra és una papallona de la família dels pièrids. El revers és més clar en les femelles. L'anvers del mascle és molt cridaner, d'un groc viu amb una gran taca taronja a l'ala anterior que manca a la femella.

Passa l'hivern amagada en estat adult i reapareix amb els primers dies assoleiats de febrer; és una de les papallones amb el cicle més llarg.

Freqüent a la nostra comarca. Les erugues s'alimenten de plantes dels gènere Rhamnus, sovint d'aladern (Rhamnus alaternus) i a la nostra zona també probablement d'arçot (Rhamnus lycioides). Els adults tenen especial predilecció per xuclar les flors de cardalloba (Cirsium vulgare).

Iphiclides podalirius (Linnaeus, 1758) ssp. feisthamelii

Xuclallet o papallona zebrada

Papallona zebrada sobre romer, el mes de maig a La Torre vers lo Tormo

La papallona zebrada (Iphiclides podalirius) és una de les papallones més grans que podem observar a Catalunya. S'assembla molt a la papallona rei (Papilio machaon), però la zebrada té les franges blanques i negres que la caracteritzen.

Eruga de papallona zebrada, alimentant-se de fulles d'ametller, a mitjans de
setembre de 2013, als Vingalis,  Flix, Catalonia

Les erugues són de color verd amb dues "banyetes" grogues; s'alimenten de fulles de plantes de la família de les rosàcies, a destacar la de l'arç blanc i alguns arbres fruiters. Passen l'hivern en estat de crisàlides. No és rara a la nostra àrea.

Hipparchia fidia (Linnaeus, 1767)

Hipparchia fidia

Hipparchia fidia (Det. J.M. Sesma)

És una papallona força grossa, de fins a 6 cm d'envergadura, del grup Satyrinae. Es camufla fàcilment i és difícil de veure quan està parada. Vola de juliol a setembre i s'alimenta de gramínies.

La foto està feta vers l'ermita de Sant Francesc, a la Fatarella.